Loading...
Presentació 2018-03-09T09:36:49+00:00

Poder i Representacions Culturals a l’Època Moderna (PIRCEM) és un grup de recerca coordinat format per dos subprojectes: “La Monarquia d’Espanya com a camp cultural” i “Agents diplomàtics com a mediadors culturals a la Monarquia d’Espanya”, dirigits per Joan-Lluís Palos i Diana Carrió-Invernizzi respectivament.

El grup està format per 28 investigadors entre els que s’hi troben joves doctorands, investigadors postdoctorals i professors consolidats de diverses universitats i centres de recerca d’Espanya, Europa i Amèrica.

El nostre objectiu és examinar el paper de la cultura en la cohesió de sistemes polítics complexos a partir del cas de les Monarquies ibèriques entre els segles XVI i XVIII. Entenem per sistemes polítics complexos aquells que es constitueixen com el resultat de l’associació i agregació de territoris amb institucions de govern, pràctiques socials i econòmiques o tradicions polítiques, culturals i religioses diverses entre si.

Les Monarquies d’Espanya i Portugal no van ser els primers d’aquests sistemes, però sí els primers que van assolir dimensions planetàries mai vistes fins llavors. És per això que considerem que constitueixen un exemple adequat per a la comprensió d’altres casos similars i, en darrera instància, per a l’enquadrament de determinats problemes que es plantegen avui dia a la Unió Europea.

Els governants espanyols i portuguesos van confiar en la religió catòlica per legitimar el seu domini i unir territoris que, en molts casos, eren hereus d’una llarga història de discrepàncies i enfrontaments mutus. Aviat van copsar, però, que per assolir uns nivells bàsics d’unitat que fessin possible el governament serien necessaris uns recursos i llenguatges comprensibles per a destinataris molt diversos.

El nostre punt de partida és que la cultura italiana va ser capaç de crear una teoria de la comunicació que va permetre a escriptors, pintors, escultors, arquitectes, urbanistes, escenògrafs, gravadors o músics entre d’altres, crear uns productes extremadament eficaços per a la transmissió de missatges al servei del poder establert.

De la mateixa manera que certs llenguatges visuals i auditius són capaços d’arribar a l’actualitat a una audiència global convertint-se en subtils mecanismes de dominació, tot i el cost d’erosionar altres ecosistemes culturals, determinades gramàtiques visuals de matriu italiana van permetre a les Monarquies Ibèriques establir un camp cultural en el que els missatges van circular amb una eficàcia sorprenent.

Paraules clau: Monarquia d’Espanya, Edat Moderna, sistemes polítics complexos, camp cultural, circulació cultural, mediació cultural, SoftPower